SOCIALS DEL TEMA 1 AL 6 UNITAT 2

SOCIALS DEL TEMA 1 AL 6

1

On es troba Europa?

Europa és un dels sis continents del planeta.

Situat a l’hemisferi Nord, forma part de la mateixa massa continental que Àsia, de la qual la separen una sèrie de barreres físiques externes:

·         Els Urals, el riu Ural i el mar Caspi, a l’est.

·         La serralada del Caucas, un poc més al sud.

La resta de la superfície del continent, que ocupa uns 10 milions de quilòmetres quadrats, es troba envoltada de mars i oceans:

·         Pel nord, l’oceà Àrtic.

·         Per l’oest, l’oceà Atlàntic

·         Pel sud, el mar Mediterrani i el mar Negre.

Les unitats del relleu europeu.

Al continent europeu predomina el relleu de plana, amb una altitud mitjana de 340 metres.

Tot i aquesta circumstància, també té una gran varietat geogràfica: grans elevacions,  costes, penínsules, illes, etc.

Sistemes muntanyosos: Pirineus, Alps, Apenins, Balcans, Carpats, Serralades Escandinaves, Caucas i Urals.

Planes: Plana de l’Europa Central, Plana de l’Europa Oriental, Plana Hongaresa i Plana del Mar Negre.

Altiplans: Meseta, Valdai, i de Finlàndia

Litoral: Golfs de Finlàndia, de Gènova i de Biscaia; Caps de Finisterre, de Matapan i del Nord; Els estrets de Gibraltar, del Bòsfor i el canal de la Mànega; i les penínsules d’ Escandinàvia, de Kola, de Crimea, Ibèrica, Itàlica i Balcànica.

2

Les costes continentals.

La costa europea té quasi 38.000km d’extensió.

Presenta unes formes molt retallades, per l’acció de l’aigua del mar, que desgasta les roques més blanes.

De vegades l’aigua del mar envaeix antigues valls, com en el cas dels fiords noruecs. Altres vegades, les muntanyes arriben fins al mar i donen lloc a penya-segats, com els del nord. I si el terreny que arriba al mar és pla, origina costes baixes.

·         A les costes del Nord del continent hi ha muntanyes que arriben fins al mar i formen grans penya-segats.

·         L’impacte de l’onatge a la base dels penya-segats origina sapes profundes per davall de la roca.

Les illes i els arxipèlags d’Europa.

Europa té, a més milers d’illes, que representen el 8% del territori europeu.

En general, les illes s’agrupen en arxipèlags, com el canari, el balear el bàltic, el grec, etc. Però també hi ha illes soltes d’una gran extensió, com Gran Bretanya i Irlanda.

3

Quins vessants hidrogràfics hi ha a Europa?

Els rius Europeus desemboquen en diversos mars i oceans. Hi ha cinc vessants hidrogràfics al continent.

v  Els vessants àrtic, del mar Negre i del mar Caspi. Tenen rius llargs i cabalosos que travessen planes d’una gran extensió. Són navegables a l’estiu, però a l’hivern molts es congelen.

Destaquen el  riu Petxora, el Volga i el Danubi, respectivament.

v  Vessant Atlàntic. Inclou els rius més cabalosos del continent perquè travessen zones amb pluges abundants. Són rius llargs que corren per planes extenses i, en general, són navegables. Solen originar estuaris a les desembocadures.

Els més importants són els rius Rin, Elba, Loira, Tajo i Vístula.

v  Vessant mediterrani. Inclou rius curts i irregulars, ja que, encara que són cabalosos a l’hivern, disminueixen el cabal a l’estiu. Naixen en terrenys alts i amb forts pendents.

Destaquen el riu Ebre, Roine i Po.

Com són els llacs europeus?

A Europa hi ha una gran quantitat de llacs xicotets repartits per tot el continent. Els llacs europeus es poden agrupar segons la localització.

       Llacs septentrionals, són d’origen glacial.

       Llacs alpins, es troben al voltant dels Alps.

       Llacs mediterranis, són de menys extensió.

      4

Zones climàtiques i climes.

La major part del territori d’Europa es troba a la zona temperada de l’hemisferi nord. No obstant això, una part xicoteta es troba dins de la zona freda.

A més com que Europa limita en tres dels quatre punts cardinals amb mars i oceans, la influència marítima i oceànica condiciona els climes en la major part del continent.

A Europa podem diferenciar fins a sis tipus de climes:

Ø  Clima Oceànic, temperatures suaus durant tot l’any i precipitacions constants tot l’any encara que disminueixen a l’estiu.

Ø  Clima Polar, temperatures baixes tot l’any i precipitacions escasses, solen ser en forma de neu.

Ø  Clima Continental, temperatures a l’hivern molt fredes i a l’estiu molt caloroses i precipitacions escasses.

Ø  Clima Subtropical, temperatures suaus tot l’any i precipitacions escasses

Ø  Clima Mediterrani, temperatures suaus a l’hivern i càlides a l’estiu i precipitacions escasses i irregulars, de vegades poden ser torrencials.

Ø  Clima d’alta Muntanya, temperatures tot l’any fredes i precipitacions en forma de neu a l’hivern i en forma de pluja a l’estiu.

5

Les plantes de cada clima.

A més del relleu, els rius i el clima, un dels elements més característics que determinen el paisatge d’un lloc és la vegetació.

Per la gran varietat de climes que hi ha a Europa, és molt senzill diferenciar els diferents paisatges en funció de la vegetació.

El fet que cresca un tipus de plantes o un altre és degut fonamentalment a tres factors: la humitat, les hores de llum, i l’altitud a la qual es troben les plantes.

o    Vegetació de clima oceànic: arbres caducifolis.

o    Vegetació de clima mediterrani: arbres de fulla perenne.

o    Vegetació de clima subtropical: espècies autòctones.

o    Vegetació de clima d’alta muntanya: hi ha molta altitud i creixen boscos i prats.

o    Vegetació de clima continental: creixen prades i estepes, al nord boscos de pins i avets.

o    Vegetació de clima polar: molses i líquens.

                                                  
6

El canvi climàtic ens afecta.

El científics ens adverteixen que el canvi climàtic és un problema ambiental que afecta tot el planeta.

A Europa, les conseqüències del canvi climàtic són diverses:

o    Augment global de la temperatura.

o    Augment de les precipitacions.

o    Canvi en els ecosistemes.

El calfament global.

L’efecte hivernacle fa que part de l’energia solar que arriba a la terra es quede retinguda a l’atmosfera.

L’ús de combustibles fòssils i de fertilitzants en l’agricultura, així com els residus que produïm diàriament fan que s’alliberen molts gasos a l’atmosfera.

L desforestació contribueix a l’augment del diòxid de carboni en l’aire, ja que quan els arbres són cremats o tallats, el carboni que emmagatzemaven torna a l’atmosfera.

L’excés d’emissions d’aquests gasos fa que l’atmosfera retinga massa calor i les temperatures pugen.

Com practicar el desenvolupament sostenible?

Per a evitar una greu deterioració del medi ambient cal promoure un desenvolupament sostenible, que permeta el progrés de la societat actual sense posar en risc l’existència de recursos per a les generacions futures.

Perquè hi haja un desenvolupament sostenible cal que l’economia, la societat i el medi ambient es valoren igual, ja que si es dóna més importància a un aspecte que a un altre el desenvolupament no serà sostenible. Per a poder conseguir-ho, cal:

·         Impulsar una producció i un consum sostenibles.

·         Lluitar contra el canvi climàtic.

·         Entendre que els recursos naturals que sustenten la vida són limitats.

·         Construir comunitats sostenibles.

Clara Metola Toledo.